El carrer. El tacte. La pell. El bes. El bes amb llengua. L’abraçada. El somriure. Et conec. No et conec. La festa. La gent. La cara. La paraula que et dic. El llenguatge. La mirada que es creua. La comunicació. La nit juntes i junts. El dia juntes i junts. Anem. Tornem. Caminem. Tornem. Acudits. Comunió. A una.

CamMoods sorgeix un 30 de Març perquè d’aquestes coses no en queden. Alló que en gran part conforma al jo, a la nostra identitat, a la nostra generació, s’esvaneix d’un dia cap a un altre. El confinament trenca amb una part essencial del nostre ser. Trenca amb la comunicació física, amb el gest i amb el tacte al qual estàvem acostumades. Llavors és en les nostres llars i habitacions pròpies on tenim que tornar a construir els nostres llenguatges i les nostres formes de ser. Aquesta reconstrucció es pot fer gràcies a Internet. És clar que ací el llenguatge canvia; l’abraçada no es sent i el gest esdevé una altra cosa, no tant espontani; però segueix sent llenguatge. Un llenguatge que arriba, que il·lustra, que parla de qui som, del que som, del que necessitem i del que busquem. Un llenguatge fet de píxels i audio, tal vegada no tan espontani, però que continua apropant-nos-en i que continua creant comunitat.

CamMoods s’edifica a partir d’un compte en la xarxa social d’Instagram en plena quarantena. El projecte és el següent: nosaltres proposem cada setmana un mood -un estat d’ànim, una situació, una idea, un objecte, una localització, un – i vosaltres ens envieu una fotografia feta amb la càmera de l’ordinador interpretant-ho. El fet de proposar-ho amb la cam de l’ordinador no és baladí; en aquest dispositiu la càmera és únicament interna, ets tu front a ella. I és en aquest espai horitzontal rectangular on les interpretacions esdevenen. On imaginem nous jos o on mostrem parts del nostre jo. On donem un nou ús a la cam de l’ordinador, que havia quedat relegada a fotografies més personals mai mostrades, o inclús havent sigut mai utilitzada pels seus propietaris. I esdevé el nostre llenguatge; diferents usuaris d’Instagram ens envien fotografies interpretant el mood i escriuen algún comentari que acompanya la foto. Nosaltres fem captura d’aquests comentaris i els pugem també amb la foto. En el peu de foto escrivim el nom, l’origen i l’edat. Es conforma el joc, la creativitat, la imaginació. Una usuària ens envia un vídeo interpretant un mood; entenem que el format audiovisual enriqueix el projecte i el pugem. La gent comença també a enviar vídeos. El llenguatge va construint-se, l’anem construint, es transforma.

Després de set cammoods ( 1-shut the fuck up, 2- divine, 3- quotidianity, 4-remember, using an object, 5- what I eat, 6- barris i carrers, edició país valencià, 7-that song) i la participació de 131 persones diferents -tant de dins com de fora de la península-, el 19 de maig decidim acabar Cammoods. La desescalada comença a efectuar-se i els temps comencen a viure’s diferents. Cammoods va ser posible per una sèrie de condicionants socials.

Instalació expositiva de Cammoods en Cúmul

Prensa