paula lorenzo

L’exposició El descrèdit de la realitat sembla no tindre unitat, se sent estrany, una acumulació de gestos, materials i discursos contats a través de vestigis, trossos i pedaços d’anteriors vides. El que no va ser, no ho serà mai més. Així allò que és, és potencialitat de no tornar a ser-ho. Certament, la majoria de les artistes i els artistes que exposen en aquesta mostra podrien considerar-se part d’un moment d’inflexió i de futur incert, de pensar noves maneres, de trobar alternatives a un model de cultura i producció artística en crisi. Un món esgotat, balafiat, en redefinició dels seus models culturals i socials, era inevitable que no afectara la posició d’una generació d’artistes i moviments socials. Els artistes, les artistes i les associacions convidades a la present exposició han rebut dos tipus de proposta: cedir una obra per a afectar l’espai expositiu o bé participar d’un procés de descrèdit de l’EACC.
No es buscava una relació temàtica, ni discursiva, ni de llenguatge, ni tan sols l’aura o l’autonomia moderna de les obres. Aquesta exposició havia de ser un descrèdit que permetera incloure una sèrie de gestos, veus i afectes amb els quals curar i donar nova vida a l’Espai. Al anys noranta, es van celebrar unes olimpíades, una exposició internacional i es van construir unos diversos equipaments, que trenta anys després s’han de mirar amb uns altres ulls i habitar amb uns altres cossos.
Joan Fuster va escriure l’any 1955 un assaig d’estètica titulat El descrèdit de la realitat. Un text amb el qual l’intel·lectual valencià contextualitzava la pintura avantguardista. Per a Fuster, l’art del segle XX era un descrèdit de la necessitat de pintar la realitat tal i com era. L’avantguarda va permetre representar la realitat des d’uns altres discursos plàstics. Influenciat per una visió filosòfica moderna, materialista i de progrés, el text mostra una lectura lineal de la història que acaba amb el punt i final de l’obra. Però, com haguera continuat l’assaig? Quins foren els descrèdits que seguiren els anys 50? Quin seria el Descrèdit actual?